La companyia L’Animé ha presentat aquest passat diumenge la seva última creació: ‘Euphonia en clau de fa’. Seguint la línia del seu primer muntatge, ‘Bhrava’, la companyia de la coreògrafa Lali Ribalta segueix apostant pel teatre visual per bastir les seves històries.
En aquesta ocasió, la potència visual creada a través d’una escenografia cuidada i un vestuari d’estètica barroca aporten el valor afegit de l’espectacle. Pel que fa a l’escenografia, destaquen dos elements principals que marcaran el decurs de l’obra. D’una banda, una gàbia que empresona la música i la seva intèrpret, d’altra, un metrònom enorme, constant en l’escena com si talment marqués el tempo de cadascuna de les accions. Es tracta d’un metrònom que amaga moments màgics, com si es tractés d’un llibre pop-up, l’objecte es desplega i obre la porta a un món protagonitzat per un compositor que pateix sinestèsia.
Aquest és el relat que vol explicar ‘Euphonia en clau de fa’: un titella anomenat Claudie persegueix el somni de compondre la partitura perfecta. Però la seva afectació, la sinestèsia, provoca que els seus sentits es barregin i pugui veure la música i escoltar els colors. Aquesta és la història que L’Animé vol transmetre, i si bé funciona com a pretext per a la construcció de l’espectacle, com a fil conductor no opera. Caldrà rodatge i donar un tomb als elements descriptius per tal que la proposta sigui rodona i amb un missatge clar. Per ara, s’ha aconseguit crear una atmosfera màgica i poètica acompanyada de música en directe. La poesia de l’espectacle és palpable en qualsevol racó de l’escenari. El vestuari destil·la un gust exquisit per a l’estètica barroca traslladada al moment actual. Definit pel mirinyac com a eix vertebrador, el vestuari es converteix en un objecte més, ple de volums i moviment que donen continuïtat al discurs. La delicada manipulació d’objectes i el moviment orgànic dels intèrprets es fusionen per compondre coreografies plenes de lírica.
Es tracta d’una proposta que desperta els sentits a través de la idea més visual del teatre, on la música en directe i l’enllaunada s’amalgamen de forma harmònica. Pel que fa al relat però, necessita un canvi de ritme i de perspectiva. Centrar la sinopsi en la figura del compositor no funciona, per la complexitat de la història personal i la falta d’elements descriptius. Canviar el focus en la resta de personatges o simplificar el missatge poden ser estratègies vàlides per assegurar la comprensió de la proposta per part de l’audiència.
Així doncs, ‘Euphonia en clau de fa’ és un producte amb gran potencial que ofereix imatges impactants i poètiques en un context difús. El rodatge i la feina ben feta que caracteritza L’Animé fan presagiar que ‘Euphonia en clau de fa’ acabarà de perfilar-se en els mesos que vénen com a espectacle familiar de qualitat.
Aina M. R.
Euphonia en clau de fa Diumenge, 22/01/2017 17:30 h. LaSala Teatre
Entre Bambolines 