La Royal Russian Ballet va passar aquest cap de setmana per l’escenari del teatre La Faràndula de Sabadell. El públic assistent havia comprat les entrades amb l’esperança de poder gaudir d’una bona dosi de virtuosisme i tècnica, propis de l’escola russa de la qual beu la companyia del director Anatoliy Kazatskiy creada el 2008.
Tot i el màrqueting a base de cartells i anuncis als principals diaris digitals de la ciutat, la companyia russa només va aconseguir omplir poc més de la meitat de la platea. El preu desorbitat de les entrades podria ser una possible explicació al fenomen. Tot i així, el públic assitent es mostrava entregat per poder gaudir d’un dels clàssics de Petipa. 40 ballarins en escena, música del compositor romàntic rus Piotr Ilich Txaikovski i coreografia de Marius Petipa. Què podia sortir malament?
Els solistes interpretant el Bufó, Oddette i Odile van haver de deixar-se la pell per tal de complaure el públic i elevar el nivell tècnic i la complexitat coreogràfica del global de l’obra. La diferència artística entre el cos de ball i alguns dels solistes era abismal. És d’esperar que la falta d’expressivitat gestual russa sigui substituïda pel virtuosisme, la força i la destresa. En aquesta ocasió però, ni la dramatització ni la disciplina van estar a l’altura. A més, les mancances d’Anatolii Khandazhevskyi en el seu paper de príncep Sígfrido van acabar de rebaixar l’emotivitat i el romanticisme dignes de ‘El llac dels cignes’. La poca alçada en els portés i la falta de netedat en els salts i els girs van deslluir algunes de les escenes més mítiques del gènere.
Una posada en escena arcaica basada en talons pintats sense gràcia ni atractiu contemporani representaven les principals escenes dels quatre actes del clàssic rus. Una escenografia pobra i descuidada que no acompanyava la bellesa coreogràfica de conte de fades. La pobresa visual es feia palesa en cadascun dels elements que configuraven l’escena. L’escenografia es veia més antiga que les pròpies estrenades en el segle XIX a Sant Petersburg, acompanyada d’una il·luminació histriònica i bàsica que no aconseguia crear l’atmosfera correcte per acompanyar els passos dels ballarins. Massa llum, pocs matisos i un abús de l’efecte de fum que embrutava la netedat de l’escena.
Deixant de banda un vestuari poc convincent amb errors en l’elecció dels colors i en el disseny que provocaven la incomoditat en els moviments dels ballarins, la interpretació i la tècnica no van ser suficients per aconseguir que la balança es decantés cap a la qualitat i la disciplina exigibles en un producte d’aquestes característiques.
La Royal Russian Ballet va representar un llac dels cignes de baixa qualitat artística i tècnica, allunyat de les expectatives d’un ballet del qual s’espera rigorositat, bellesa i ni un sol error.
Aina M. R.
El llac dels cignes Dissabte, 21/01/2017 20 h. La Faràndula de Sabadell
Entre Bambolines 